La patata te una importància propia dintre dels nostres costums alimentaris, però la seva història en el nostre continent data de poc més de quatre segles i mig.
La patata és un tubèrcul que les cultures asteca i inca ja consumien. A la península va ser introduïda a mitjans del segle XVI pels conqueridors durant un dels viatges d’intercanvi (o si preferiu d’espoli comercial) que s’efectuaven d’un continent a un altre, passant d’Espanya cap a Itàlia i Alemanya i més tard a França i Anglaterra.
El seu destí era el d’engreixar els porcs ja que es considerava que la patata no era apte pel consum humà degut al caràcter tòxic de la patatera. La patata no l’hem de consumir mai crua, hem de pensar en els excel·lents components de la patata una vegada cuita. Podem disposar d’aquest fruit des de finals d’agost i, si les condicions atmosfèriques són adequades, tindrem possibilitat de disposar d’elles fins a finals d’octubre.
Propietats de les patates:
Toxicitat:
La ingestió de la planta (fulles, tija, flors i fruits) produeix danys gastrointestinals, hepàtics i cardíacs que poden conduir, en cas que la ingestió sigui elevada, a la mort. Ja que conté un alcaloide denominat solanina.
Suavitzant:
És un dels vegetals que conté més midó, un producte amb propietats emol·lients, és a dir suavitzants de la pell.
Dolor i inflamacions:
El líquid de la patata picada es pot aplicar en forma de pomada sobre les zones del cos dolorides per a combatre el dolor o rebaixar les inflamacions o per a cicatritzar les ferides, sent interessant en casos de cops, butllofes, cremades, incloses les cremades produïdes pel sol, etc.
Ulls cansats:
Com que el midó calma el dolor, és molt estimulant col·locar llesques de patata fresca sobre els ulls tancats, per alleujar la pesadesa i les ulleres.
Pressió alta:
Són molt riques en potassi, component que resulta molt bo per combatre la pressió arterial alta per les seves propietats tant vasodilatadores com diürètiques.
Artritis:
Un dels remeis naturals més coneguts de la patata és beure el suc d’aquesta crua, un parell de cullerades abans de cada àpat, sempre en dejú.
Obesitat i diabetis:
No haurien d’abusar del consum d’aquest aliment les persones amb problemes d’obesitat i els diabètics per la seva riquesa en hidrats de carboni.
Dormir plàcidament:
El seu consum afavoreix un son plàcid i ajuda a calmar els espasmes i rampes exercint una funció sedant de l’organisme. Igualment és molt útil per a alleujar la tos, quan esta té un origen nerviós.
Refredats i grips:
Una altra de les seves propietats és la d’afavorir l’alcalinitat de la sang, situació que ens fa resistents als refredats, grips i pneumònies, raó que fa el seu consum indispensable per a les criatures i persones grans.
Cremades i picades:
S’ha d’aplicar una rodanxa de patata crua sobre la part afectada i aguantant-la amb una bena per alleujar el dolor.
Mal de cap:
Tallar dues rodanxes de patata i col·locar-les una en cada costat del front per la part blanca i aguantar-les amb un mocador s’ha de deixar actuar durant mitja hora; també alleuja la migranya.
Arrugues:
La patata també és magnífica per a les arrugues. Bull-la i aixafa-la, com fent purè, i després afegix una mica de suc de llimona. Col·loca-la directament sobre les arrugues 15 min. al dia. Veuràs com les propietats hidratants de la patata reparen el cutis danyat.
Granets:
No hi ha granet que es resisteixi al poder absorbent de la patata. Un peeling eficaç el podem fer amb una patata i una tomata, pelats, i trossejats a bullir, s’escorren i es posen a la batedora, aplica-ho durant 15 minuts i renta’t la cara després amb aigua tèbia.
Patates amb pell:
Moltes de les propietats alimentàries d’aquest aliment, con hem dit abans, es troben en la pell. Sempre que es pugui s’hauran de cuinar sense treure-les la pell i sempre tenir en compte que, per menjar-les amb pell, ha de tractar-se de patates de collita recent, també anomenades patates noves. Una bona forma de preparar-les és enfornar-les durant 20 minuts amb la pell, després d’haver-les netejat adequadament o cuinar-les torrades al forn, amb unes gotes d’oli.
