Hola amics. He volgut aprofitar els continguts del nostre antic blog, de quan teniem la fruitería. Ara la botiga ja no es nostra i no te sentit mantenir el nom en el nostre blog. Peró l'afició per la cuina i el voler compartir-la encara la tinc, així que continuaré donant-vos la llauna amb les propostes, sempre sencilles de la cuina de casa.
En nuestra receta de esta semana las peras desempeñan el papel principal de este sabroso postre. Especial para sorprender con algo diferente, cerrando el menú con un plato delicioso. Tiene la ventaja de que se conserva húmeda por unos cuantos días. Esto es así porque al cocinarse la pera queda como una crema, sale bien entera y no se desgrana. No dejeis de hacerla que no os vais a arrepentir.
• 5 peras • 210 g de azúcar • 3 huevos • 1 cda de canela • cáscara rallada de 1 limón • 100 g de mantequilla • 300 g de harina leudante • 250 cc de leche • 1 cdta de esencia de vainilla • azúcar glasé para espolvorear
Cómo se elabora:
1. Pisamos con un tenedor la mantequilla con el azúcar, la harina y la ralladura de limón Mezclamos hasta lograr una preparación arenosa. 2. Cubrimos el fondo de un savarín enmantecado con parte de esta mezcla y aplastamos con una espátula o cuchara. 3. Encima distribuimos la mitad de las rodajas de peras y de la canela. 4. Formamos otra capa con la mezcla arenosa. Volviendo a colocar arriba las peras y canela. Terminamos cubriendo con el resto de la preparación arenosa y compactamos nuevamente. 5. Batimos los huevos con la leche y la esencia de vainilla y vertemos sobre la masa. 6. Llevamos al horno a fuego mínimo durante 40 minutos. Desmoldamos tibia y espolvoreamos con azúcar glasé.
Avui encetarem un apartat per parlar de diferents productes de l'horta des del punt de vista de les seves propietats i dels seus beneficis. Començarem per les albergínies.
Les alberginieres ( Solanum melongena) són plantes procedents de l'Índia on van ser cultivades fa mes de 4000 anys.
Arribaren a Europa a través d'Espanya on havien estat portades pels Àrabs. Posseeixen un fruits comestibles anomenats albergínies. Inicialment van ser uns fruits considerats de molt mala reputació, perquè pensaven que el seu consum produïa bogeria, fins al punt que Linneo ( botànic famós) va batejar aquesta planta com Solanum insanum encara que posteriorment li va aplicar el nom científic actual.
Constitueixen un dels aliments més adequats per a millorar la circulació. El seu consum redueix el colesterol i ajuda a prevenir l’arteriosclerosi. Resulta molt útil menjar aquesta fruita quan hem ingerit una àpat abundant en greixos, com a carns o formatges, perquè serveix per desengreixar i no permeten que els àcids grassos saturats es dipositin en les artèries a expulsar-los a través dels intestins. També estimulen la bilis, així que resulten molt adequades quan el nostre fetge precisa una ajuda extra per a dissoldre els greixos.
Si realitzem una pasta picant la fruita, la podrem aplicar sobre la pell exercint un efecte suavitzant i de molta utilitat per a les cremades, especialment les solars. D'igual manera, aplicada sobre les zones dolorides del cos afectades per malalties reumàtiques, té un efecte balsàmic calmant els dolors.
Resulta molt adequada en dietes d'aprimament pel seu alt contingut en aigua que supera el 90% i especialment pel seu baix contingut calòric. El seu consum aporta minerals, com el fòsfor i ferro, junt amb el calci, el sodi i el potassi. La seva aportació vitamínica és pobra comparada amb altres fruits, verdures o hortalisses. Posseeix vitamines C, A, B1 i B2. Sembla que el seu consum inhibeix el creixement de les cèl·lules canceroses en l'estómac, de tal manera que en certes zones el seu suc es pren per a prevenir aquesta malaltia. L'aplicació del mateix en animals que posseïen lesions estomacals precanceroses, ha donat resultats positius, encara que no s'ha demostrat el mateix amb els humans. La utilització del suc fresc resulta perillós, per tractar-se d'una planta pertanyent el la família de les solanàcies. igual que la domèstica patata, ( Solanum tuberosum ) , la misteriosa mandràgora o el polèmic tabac. Totes elles contenen alcaloides que resulten tòxics per a la salut. En el cas d'aquests fruit el principal és la solanina , del qual en posseeix prou, encara que menys que la patata. ( Veure les característiques d'aquest verí ) Per aquest motiu, igual que ocorre amb la patata, és necessari menjar el fruit cuit i en cap moment ingerir les fulles que resulten molt perilloses. Les persones amb afeccions cardíaques haurien d'abstenir-se del seu consum pels efectes excitants que exerceix la solanina sobre el cor.
Segurament al no tenir en compte aquestes consideracions el seu consum va produir inicialment resultats negatius, fet que va donar a aquesta planta la seva mala fama fins al punt que se la va anomenar inicialment com " poma boja" o " poma de la ira ". Per la forma del seu fruit els anglesos coneixen a la planta com " planta-ou" ( Eggplant ).
La millor manera de consumir-la és guisar-la al forn en combinació amb ceba, all, o altres hortalisses a les què realça el sabor i fa la funció de pa. No resulta agradable menjar-la bullida. És molt apetitosa quan es menja fregida, però, per la seva peculiar textura, absorbeix molt d'oli i no resulta recomanable per a les persones obeses.
Tiempo: 60 minutos / Dificultad: Media / Raciones: 4 personas
Ingredientes para 4 personas:
· 1 kg patatas
· 200 cc nata montada
· 500 cc leche
· 2 dientes ajo
· nuez moscada
· pimienta
· sal
Como se elabora:
Primero pelamos y cortamos las patatas en rodajas de 3mm, y las ponemos a secar en un trapo, dónde las salaremos ligeramente. Cerramos el trapo y lo movemos para que penetre bien la sal.
A continuación ponemos la leche en una cazuela ancha y la dejamos a fuego fuerte. Cuando hierva la leche añadimos las patatas y las dejamos cociendo 10 minutos con el fuego suave. Agregamos entonces la nata montada, con un poco de nuez moscada y pimienta negra. Lo dejamos al fuego unos 15 minutos más.
Luego sacamos las patatas con la salsa y lo repartimos bien en una bandeja para el horno. Lo horneamos durante 30 minutos a 180º, hasta que queden gratinadas.
Pelar y picar muy pequeñas las verduras y cocerlas. Cuando estén cocidas, freírlas con el jamón y añadirle la pimienta, la nuez moscada. Añadirle la nata y los huevos batidos, Ponerla en un molde que se pueda meter en el microondas y taparlo. Poner a temperatura alta hasta que esté cuajado(comprobar con un palillo). Sacar dejar enfriar, desmoldar y adornar con pimiento rojo y mayonesa. También se puede hacer en el horno al baño María. Se puede tomar frío o caliente
Tiempo: 70 minutos/ Dificultad: Media/ Raciones: 6 personas
Ingredientes:
· 750 g patatas
· 200 g nata líquida
· 2 cebollas
· 1 taza queso rallado emmenthal
· 3 cucharadas mantequilla
· pimienta negra
· sal
Cómo se elabora:
Primero ponemos a precalentar el horno a 180º. Mientras, pelamos y cortamos las patatas en rodajas y las cebollas en aros. En una sartén ponemos a fundir la mantequilla y añadimos la cebolla, dejándola pochar, hasta que quede blanda.
A continuación engrasamos una fuente de horno y cubrimos el fondo con una capa de rodajas de patata, montando un poco unas sobre las otras. Cubrimos las rodajas de patata con una capa de aros de cebolla. Espolvoreamos con queso emmenthal y hacemos otra capa de patatas, cebolla y queso, y seguimos así hasta acabar los ingredientes.
Aparte, mezclamos la nata con una pizca de sal y pimienta negra. Vertimos sobre el pastel y espolvoreamos con otro poco de queso emmenthal. Introducimos en el horno.
Horneamos el pastel durante 45 minutos, comprobando que el queso se vaya fundiendo.
"Aquest blog preten mantenir informats a tots els nostres clients i amics de les nostres iniciatives, a mes de ser un element de comunicació per a millorar cada dia més."
Aquest era el text original de presentació. Malauradament la botiga ja es tancada i els nostres clients son els nostres antics clients i ara son els nostres amics.
